lent menu 2

Segona estona de pregària

Presència de Déu

En començar la pregària, i durant una breu estona recordo on sóc, com Déu em mira, m’escolta, m’estima. I llavors prego: «Oh Senyor, obre’m els llavis i la boca per a proclamar la teva pregària».

Segona estona de pregària

Petició

Puc demanar a Déu aquella intenció especial que he decidit per aquesta Quaresma; durant un minut o dos demano a Déu aquest do.

Segona estona de pregària

Icona

Contemplo amb atenció una imatge o objecte que em pot ajudar a anar entrant en la pregària.

Segona estona de pregària

Pregària

Llegeixo tot el salm lentament, aturant-me després d’unes quantes línies. A algunes persones els ajuda fer-ho en veu alta. Puc rellegir-lo, aturant-me aquesta vegada en aquelles frases que m’han dit alguna cosa, i permetent que les imatges i les paraules em vagin amarant el cor. Llavors puc seguir fins a una altra frase i aturar-m’hi de nou. Quan hagi acabat podria tornar a començar i repetir aquesta manera de pregar el salm, o bé podria imaginar algú que estimo, o algú que ho necessiti perquè està malalt o perquè passa un mal moment, i pregar de nou el salm aquesta vegada pensant en ell/a. Puc també seguir llegint els punts de reflexió que hi ha més avall i meditar-los.

Escriptura: Salm 91(90), 1-6

Tu que vius a recer de l’Altíssim

Tu que vius a recer de l’Altíssim
i fas nit a l’ombra del Totpoderós,
digues al Senyor: «Ets la muralla on m’emparo,
el meu Déu, en qui confio.» 

Ell et guardarà del parany del caçador
i del flagell de la pesta;
t’abrigarà amb les seves plomes,
trobaràs refugi sota les seves ales:
ell, que és fidel, et serà escut i cuirassa.

No et farà por la basarda de la nit,
ni la fletxa que vola de dia,
ni la pesta que s’esmuny en la fosca
o l’epidèmia que a migdia fa estralls.

Escriptura: Salm 91 (90), 7-13

Ni que en caiguin vora teu un miler
o deu mil al teu costat,
a tu res no et tocarà.
Només obrir els ulls,
veuràs la paga que reben els injustos.

Quan deies: «M’emparo en el Senyor»,
feies de l’Altíssim el teu refugi.
No et passarà res de mal
ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia.

perquè donarà ordre als seus àngels
de guardar-te en tots els camins.
Et duran a les palmes de les mans
perquè els teus peus no ensopeguin amb les pedres; 

trepitjaràs lleopards i escurçons,
passaràs sobre lleons i sobre dracs.

Context

El Totpoderós és un Déu personal i amable, que ens protegeix del mal i els perills que ens envolten.

En aquest salm de pelegrinatge, les primeres quatre línies descriuen l’esperança dels pelegrins que han sobreviscut als perills del viatge, i arriben fins a les portes del temple. Després de les paraules dels pelegrins, el sacerdot recita la resta del salm, recordant que el Totpoderós és un Déu personal i benèvol, que ens protegeix del mal i els perills que ens envolten.

Aquesta pregària jueva ha estat una de les preferides dels cristians. S’acostuma a dir durant la pregària de la nit, o quan un està malalt, i és la pregària més apreciada pels soldats, ja que ens recorda que Déu és a prop i ens protegeix. Alguns pelegrins cristians escrivien en el passat fragments d’aquest salm 91 en trossos de paper o el portaven inscrit a la roba. Era la manera d’encomanar la seva ruta a la protecció de Déu.

Reflexió

  • El poeta George Herber descriu la pregària com «el pelegrinatge del cor». En la pregària puc entrar en l’esperit del salm. Puc imaginar-me a mi mateix com el pelegrí a la porta del temple, cansat, afamat i brut pel viatge, i demanant al Senyor protecció i amor. Què és el que em fatiga? Què li demano?
  • Tendeixo a mirar Déu com a distant i fred, o com a càlid i proper? En el salm hi ha una invitació a canviar la meva mirada sobre Déu: el salm em convida a reposar en l’Altíssim. Estic a gust amb aquesta imatge d’intimitat, o m’estimo més defugir-la?
  • Com entenc la pregària «no et passarà res de mal ni s’acostarà a casa teva cap desgràcia»? ¿És una promesa que Déu ens alliberarà dels problemes i ens mantindrà lluny del perill, o que Déu serà amb nosaltres, ens estimarà i ens farà forts quan aquests problemes vinguin?
  • El pelegrins algunes vegades han de tornar a partir quan es troben ben instal·lats. Em considero un pelegrí? On trobo dificultats o resistències a l’hora de desinstal·lar-me? En aquest camí vers la Pasqua que és la Quaresma, el Senyor em demana de moure’m o canviar?

Reflexió

  • El salmista té por de prendre mal, perquè ensopegui o perquè sigui atacat per feres o animals verinosos. On em sento segur? Quines persones m’ajuden a sentir-me segur? Dono gràcies per elles?
  • Si jo hagués d’imitar els pelegrins que van escriure alguna frase d’aquest salm en un paper, o a la roba, demanant la protecció de Déu, quina frase escolliria?
  • El salm diu que el Senyor «donarà ordre als seus àngels de guardar-te en tots els camins». Puc recordar alguna vegada en què necessitava ajuda i vaig ser ajudat? Quins van ser els meus àngels?
  • Puc pregar aquest salm en solidaritat amb les persones que passen moments de dificultat: els afectats pel terratrèmol d’Haití, els familiars de persones que estan a la presó, o persones que conec i que per circumstàncies de la vida arrosseguen càrregues ben feixugues?

Després de la pregària

  • Com ha anat la pregària?
  • Què m’ha tocat el cor? Vers què m’he sentit atret? Quina ha estat la dificultat?
  • Hi hauria alguna cosa sobre la qual m’agradaria tornar a pregar/meditar?
  • Quina frase o vers m’agradaria poder recordar?
  • Alguna cosa que vull que sigui pensada al final del recés?
of