El salm 130 va ser escrit quan els israelites tornaven del seu exili a Babilònia, i en arribar a casa es troben la ciutat devastada i el temple en ruïnes. Enmig d’aquesta destrucció, i amb els somnis fets malbé, recorden, però, la fidelitat de l’amor de Déu. És conegut també com el Salm de la Pujada. Era recitat pels pelegrins mentre enfilaven la costa cap a Jerusalem. Després, ja a tocar del temple, el recitaven també els sacerdots mentre pujaven els quinze passos abans de la porta. És una pregària de cors trencats i esperits maltractats. Per als cristians aquest salm, també anomenat De profundis, es resa amb motiu de la mort d’algú o quan a causa d’un fet catastròfic necessitem ser fermament sostinguts en allò essencial.
